PUNT DE VISTA
La càmera fa d’ull de l’espectador; allò que l’espectador veu és allò que la càmera vol mostrar-li. De forma similar al que passa en la literatura amb el narrador extern o el narrador intern, la càmera pot adoptar un punt de vista neutre extern o un punt de vista intern, explicant-nos els fets des del punt de vista d’un personatge.
​
La tria no és només una qüestió estètica; igual que en la literatura, explicar les coses des de fora o explicar-les des del punt de vista d’un personatge té una càrrega emotiva i de significat diferent.
​
La CÀMERA OBJECTIVA adopta un punt de vista neutre, com el que adoptaria un espectador extern que simplement mira des de fora el que està passant, s’anomena càmera objectiva.
​
La CÀMERA SUBJECTIVA adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d’un personatge per col·locar l’espectador en el lloc d’aquest. Acostuma a tenir una càrrega emocional narrativa molt més forta.
​
En els primers segons d’aquest fragment, el principi de Trainspotting (D. Boyle, 1996), hi veiem com el punt de vista de la càmera alterna entre mostrar-nos el personatge corrent (objectiva) i el que veu el personatge conforme va avançant (subjectiva).