CAMP I FORA DE CAMP
El que es veu a la pantalla s’anomena CAMP, ja que està dins la visió de la càmera, i el que surt del quadre s’anomena FORA DE CAMP o ESPAI EN OFF. Aquest espai seria tot allò que l’espectador creu que hi ha fora basant-se en el que veu.
​
Tot i que no es veu, hi ha maneres de fer que l’espectador el senti, per exemple escoltant la veu o el soroll d’algú o alguna cosa que no veiem, citant algú, o bé mostrant un element que en faci referència, com una fotografia, empremtes, un mirall, una ombra. És un recurs per crear expectatives, interrogants, enigmes.
​
Un altre recurs és quan l'objecte està en el camp, però o bé nosaltres o bé els personatges o bé tots dos, no el veiem.
A Reservoir Dogs (1992) el director Quentin Tarantino utilitza un fora de camp perquè l’espectador imagini el que passa. El so també està fora de camp perquè se senten gemecs i la veu d’un altre personatge.
a Jurassic Park (1993), l'escena en què es veu el vas tremolant i anuncia l’arribada del dinosaure. La profunditat de camp, que s’aconsegueix quan es veuen objectes o persones més a prop de la càmera que altres, més enfocats, també té molta expressivitat.